25 NOVIEMBRE

 

 FLICITAT

Felicitat evangeli Mateu i Lluc

No és difícil dibuixar el perfil d'una persona feliç a la societat que va conèixer Jesús. Es tractaria d'un home adult i de bona salut, casat amb una dona honesta i fecunda, amb fills homes i terres riques, observant de la religió i respectat al seu poble. Què més es podia demanar?

 Certament no era aquest l'ideal que animava Jesús. Sense dona ni fills, sense terres ni béns, recorrent Galilea com un rodamón, la seva vida no responia a cap mena de felicitat convencional. La seva manera de viure era provocativa. Si era feliç, ho era de manera contracultural, a contrapèl del que estava establert.

 

En realitat, no pensava gaire en la seva felicitat. La seva vida girava més aviat al voltant d'un projecte que l'entusiasmava i el feia viure intensament. En deia «regne de Déu». Pel que sembla, era feliç quan podia fer feliços els altres. Se sentia bé tornant a la gent la salut i la dignitat que se'ls havia pres injustament.

No cercava el seu propi interès. Vivia creant noves condicions de felicitat per a tothom. No sabia ser feliç sense incloure els altres. A tots proposava criteris nous, més lliures i radicals, per fer un món més digne i feliç. 

Creia en un «Déu feliç», el Déu creador que mira totes les criatures amb amor entranyable, el Déu amic de la vida i no de la mort, més atent al patiment de la gent que als seus pecats.

NOSTRA FELIZITAT AVUI DIA.

cada persona és un món, és difícil determinar una felicitat en concret, el que a mi em fa feliç pot ser que a un altre se la suï olimpicament, el que si que crec fermament és que la felicitat actual són més aviat moments en concrets, estimuls d'un moment determinat que ens fa servir i ens "fa flices".

També va per ratxes, quan les coses et surten bé ets més feliç que quan estan al més baix.

Per a altres persones per ser feliços necessiten atenció, hi entren les xarxes socials, quantifiquen la seva felicitat depen de likes, comentaris etc... .

 En resum la felicitat bo la preguda que és la felicitat és molt ambigua depèn qui li preguntis és una cosa o una altra

MOLIN ROUGE

1. Molin Rouge

uns dels símbols de la pel·lícula és el mateix moulin roug.

Representa les nits en uns dels llocs més iconics de paris el Moulin Rouge, uns dels cabarets més mítics de la història que avui dia segueix obert.

A la pel·lícula es va poder observar d'una manera una mica exaerada com era a principis del segle passat aquell lloc.

Actuacions boges a la nit on el ball i la diversió no faltaven a més de grans espectacles.

2.Amor

aquesta pel·lícula tracta de l'amor, però que amor sinó un d'impossible.

tracta sobre crhistian un jove noi bohemi que creu sobrtodo en amor, un dia decideix mudar-se a Paris per complir el seu somni descriptor.

per certes coses que van passant a la pel·lícula s'acaba enamorant de l'estrella del Moulin Roge Satine.

ens demostra que no importa la que costi tenir aquest amor sempre que sigui correspost és el que més val la pena

 

Festa de Tots Sants

 La Festa de Tots Sants, també coneguda com Festa dels morts o dia de les ànimes, és una de les festivitats més antigues del món cristià. Es fa entre el 31 d'octubre i el 2 de novembre. Aquesta festivitat coincideix amb l'inici de la tardor, una estació en la que la natura comença a perdre intensitat: torna el temps fred, les nits són cada cop més llargues i cauen les fulles dels arbres. L'inici de Tot Sants té lloc la nit del 31 d'octubre, la Nit dels Morts, en la que es celebra la tornada dels esperits dels familiars morts al món dels vius. 

La festa de Tots els Sants és un moment per a recordar als que ja no estan, omplir els cementiris de flors i sentir més a prop que mai a tots els nostres difunts.

Antigament era costum posar un plat més a taula o deixar un llum encès per indicar el camí de les ànimes que volguessin tornar a casa. Per la Diada de Tots Sants, celebrada l'1 de novembre, se sol fer una missa en honor als morts i després anar al cementiri a dur flors als difunts. Aquest dia es feien sonar les campanes de totes les esglésies per recordar i pregar per als difunts .El dia dels difunts, el 2 de novembre, està dedicat als morts.

Símbol 

Encenem espelmes davant una estàtua o imatge sagrada del nostre Senyor o sant. La llum significa la nostra oració, que s'ofereix amb fe, entrant en la llum de Déu. Els fidels també encenen espelmes en senyal d'agraïment a Déu per les oracions contestades. És un antic símbol de la llum divina i de l'esperança. Actualment, a més de ser un símbol religiós

Dia dels difunts

A Espanya no se celebra res. Però en Mexic sí, la majoria de famílies mexicanes comencen a preparar l'ofrena en l'última setmana d'octubre com una tradició arrelada que passa de generació en generació. L'ofrena del Dia de Morts data de l'època prehispànica en la cultura mexicana i té com a objectiu commemorar i honrar als sers estimats que van morir per a tenir-los presents.

L'1 de novembre arriben els nens que van morir i el 2 de novembre a totes les animes. La tradició cerca té l'esperança que aquells que es van anar tornin a casa, encara que sigui un dia.

Les coses més simbolitzat per als mexicà i el seu significats:

Aigua: font de vida i s'ofereix a les ànimes perquè satisfacin la seva set després del seu recorregut.

Sal: element de purificació i ajuda al fet que els cossos no es corrompin durant el viatge.

Calaveres de sucre i xocolata: el significat és depèn de la grandària. Les petites són dedicades a la Santíssima Trinidad, les mitjanes fan al·lusió al fet que la mort sempre és present i les grans al Pare Etern.

Pan de mort: l'església ho representa com el ‘Cos de Crist’. Significa fraternitat o afecte cap als sers estimats que ja van partir.