Vídeo Nadal 

 HISTORIA FIRA DE LA PURISIMA DE SANT BOI

Com ja és tradicional, entre els dies 6 i 8 de desembre, es celebra una nova edició de la Fira de la Puríssima, una de les fires més importants que se celebren al Baix Llobregat. La localitat de Sant Boi s’omple durant un cap de setmana llarg, de música, gastronomia i tradició. Una fira amb molta història…

Primeres fires:

LA TARDOR DE 1930 ES VA IMPULSAR LA CELEBRACIÓ D’UN CICLE DE CONFERÈNCIES AGRÍCOLES I, L’ANY 1931, S’ORGANITZÀ UNA “EXPOSICIÓ DE ROSES” DEL RECONEGUT CULTIVADOR PERE DOT, DE SANT FELIU DE LLOBREGAT.

L’èxit fou tan gran que el mes de desembre d’aquell mateix any s’acordà de celebrar, al propi local de la Biblioteca, una “Exposició de Fructicultura”, concretament de pomes, que es veié acompanyada d’un concurs d’embalatge que se celebrà a l’Ateneu Santboià.

Aquesta exposició tingué un èxit rotund i va engrescar als seus promotors a llençar-se a noves aventures.

1932. “Exposició de Fruites d’Estiu”

Carles Martí, el desaparegut “Cronista de la vila” i Joan Font eren, a més, directius del Sindicat Agrícola de Sant Boi (fundat l’any 1908), on es responsabilitzaven dels contactes per a l’exportació internacional de la producció frutícola i hortícola del Pla del Llobregat. De la seva relació amb aquestes i d’altres entitats de la vila, l’any 1932, va sortir la idea d’organitzar, per al mes de juliol, a l’Ateneu Santboià, una gran exposició agrícola l'exposició de Fruites d’Estiu” que, sense pensar-s’ho, constituirà el precedent més directe de la Fira de la Puríssima.

Una consolidació accidentada (1947-1951)

La tardor de 1946 i a proposta del soci Joan Font i Esteve (un dels impulsors de les mostres agrícoles dels anys trenta), la “Hermandad Agrícola” va acceptar de celebrar un mercat d’arbres fruiters on poder fer les comandes i poder conèixer la producció viverista de Catalunya. L’altra gran fira comarcal, la de la “Candelera” a Molins de Rei, s’esdevenia en una data molt tardana com per adquirir els arbres frutícoles i poder fer plantacions regulars amb èxit.

L’EDICIÓ DE 1951, ANUNCIADA DIRECTAMENT COM A “FERIA DE LA PURÍSIMA” FOU MOLT LLUÏDA, SOBRETOT PER A LA PAGESIA LOCAL, QUE CELEBRAREN L’ACABAMENT DE LES OBRES DE REMODELACIÓ DEL VELL EDIFICI SOCIAL.

La fira actualment:

actualment la fira com jo la viu és molts llocs al voltant del poble,posen la fira d'atraccions ,és estar amb els amics passejant pels llocs, sortir de festa amb ells ,és estar amb ells, és divertir-se

ADVENT

 

ADVENT

Què és i simbolisme

És el primer període del calendari litúrgic, dura 4 setmanes i es vol honorar i preparar el naixement de crist. Va sorgir a l'edat mitjana com a símbol d'amor i llum o també esta relacionada amb el segle XIX, quan els nens a l'Alemanya protestant encenien una espelma per cada dia del període d'Advent. En llatí significa adventus Redemptoris o bé, “Venguda del Redemptor”.

Es troba a les antigues tradicions paganes d'alguns pobles del nord d'Europa, on s'encenien espelmes per mantenir la llum i l'esperança al llarg de l'hivern, l'època més fosca i difícil de l'any. No va ser fins al segle XVI que alguns catòlics i protestants van prendre aquestes tradicions precristianes i les van començar a utilitzar per celebrar l'Advent, substituint l'esperança de l'arribada de la primavera per l'esperança de l'arribada de Jesús.

Segons la Bíblia, l'Àngel Gabriel, se li va aparèixer a Maria, indicant-li que aviat donaria a llum un nen, fill de Déu, que anomenaria Jesús, i el seu regne no tindria fi. Aquest temps d'espera, és caracteritzat com a Advent.

Els valors que representa són els següents: Reflexió, perdó, alegria i agraïment. 

És divideix en dos etapes o parts:

- Primera part: Des del primer diumenge al dia 28 de novembre, relacionat amb la vinguda del Senyor al final dels temps.

- Segona Part: Des del 19 de desembre al 24 de desembre, és l'anomenada Setmana Santa del Nadal, i s'orienta a preparar més explícitament la vinguda de Jesucrist a la història, el Nadal.

Corona d'advent

És habitual veure  una corona de branques de pi amb quatre espelmes durant aquest període de tres setmanes.

És aquest nombre perquè d'aquesta manera cada setmana es van encenent una per una, fent oracions. La forma circular vol dir que no té principi ni fi igual que molts de valors associats a la religió com l'amor i el poder de Déu, etern. La llum de les espelmes simbolitza la llum d'esperança que Jesús va portar als pecadors.

D'aquesta manera cada color d'espelma simbolitza temes concrets:

- Les espelmes blanques o liles volen recordar que es un temps d'espera.

- Les espelmes roses són les últimes que s'encenen i representen la alegria que ens transmet el naixement de Déu.

- La espelma blanca és també coneguda com ciri i es posa en el centre, s'encén al dinar de Nadal.

- Finalment, el color verd de les branques i fulles representa l'esperança.

A cadascuna de les espelmes se li assigna una virtut que cal millorar aquesta setmana:

- Primera espelma, amor

- Segona vela, la pau

- Tercera vela, la tolerància

- Quarta vela, la fe.

 

 CALENDARI LITURGIC

Que es?

El calendari o any litúrgic és el nom donat a l'organització dels diferents temps i solemnitats durant l'any a les Esglésies cristianes, com a forma de celebrar la història de la salvació

Que representen els colors?

La diversitat de colors en els vestits sagrats pretén expressar amb més eficàcia, fins i tot externament, tant el caràcter propi dels misteris de la fe que se celebren, com el sentit progressiu de la vida cristiana al llarg de l'any litúrgic. Així els cristians preguen amb sentiments diversos evocats també pels colors de les vestidures litúrgiques.

Blanc:

S'utilitza en temps de Pasqua, Nadal, festes del Senyor, de la Mare de Déu, dels àngels, i dels sants no màrtirs. És el color de l'alegria, la llum i la vida de Pasqua.

Expressa alegria i puresa.

 

Vermell:

S'utilitza el Diumenge de Rams, Divendres Sant, Pentecosta, festa dels apòstols i màrtirs sants. Significa el do de l'Esperit Sant que ens fa capaços de donar testimoni de la nostra pròpia fe fins al punt de vessar sang en el martiri. És el color de la sang i del foc.S'utilitza el Diumenge de Rams, Divendres Sant, Pentecosta, festa dels apòstols i màrtirs sants. Significa el do de l'Esperit Sant que ens fa capaços de donar testimoni de la nostra pròpia fe fins al punt de vessar sang en el martiri. És el color de la sang i del foc.

Verd:

S'utilitza en el temps ordinari (període que va des del baptisme del Senyor a la Quaresma i de Pentecosta a Advent). Expressa la joventut de l'Església, el ressorgiment d'una nova vida.

S'utilitza en els serveis i masses del "cicle anual".

Porpra:

Indica l'esperança, l'anhel de trobar Jesús, l'esperit de la penitència; Per això s'utilitza en l'Advent, la Quaresma i la litúrgia dels morts.

És un signe de penitència i austeritat.

Els colors menys usats?

Daurat o platejat:

Això subratlla la importància dels grans partits. En els dies més solemnes es poden utilitzar ornaments més nobles, encara que no siguin el color del dia.

Rosa:

Això subratlla la importància dels grans partits. En els dies més solemnes es poden utilitzar ornaments més 

nobles, encara que no siguin el color del dia.

blau:

indica les festes marianes, a la Immaculada Concepció.