CARNESTOLTES

ORIGEN

El carnestoltes té el seu origen en una festa pagana, que pretenia alliberar-se d'aquelles privacions que arribaven acompanyades amb el període de la Quaresma, que es caracteritzava per la duresa, repressió i sacrifici. Per això, la gent feia el que no es podia fer els dies següents, per exemple, al cristianisme, durant el divendres de Quaresma estava prohibit menjar carn.

Hi ha teories d'alguns estudiosos que pensen que el nom de carnaval pot derivar de carru navilis, un vaixell que transportava les bacanals. Una bacanal era un culte romà als déus Dionisio/Baco, déu del vi, on es trencava desenfrenadament amb el convencionalisme i la formalitat de l'època. I, consegüentment, es creu que aquesta festa pot tenir els seus orígens en aquesta celebració grega, a les festes saturnals romanes que celebraven la fi de l'hivern o, fins i tot, en festivitats de l'època egípcia.

Avui dia, és una festa concebuda com una diversió; on la bogeria, la sàtira i la gresca són els principals protagonistes. Les persones canvien la seva identitat per transformar-se i fugir de la seva vida quotidiana, si més no, durant unes hores. Però ho fan de manera anònima ja que es disfressen, utilitzen màscares… Fins i tot fan bromes i crítiques mitjançant sàtires burlesques del que no agrada. Si és que ja ho diu la dita popular "Per Carnaval, tot s'hi val" (Per Carnaval, tot s'hi val).

Els Carnavals més tradicionals

El Carnestoltes és una festa que se celebra a tot el món: Brasil, Venècia, Colòmbia, Cadis, Tenerife,… però cadascuna d'aquestes celebracions es diferencia de la resta.

Actualment, a Catalunya podem agrupar el carnestoltes en dos tipus. El carnaval influenciat per la festa brasilera; on la música, els balls i les disfresses tenen més importància, com és el cas del conegut carnaval de Sitges. I els carnavals més tradicionals que posen més èmfasi a la sàtira, com és el cas de Vilanova i la Geltrú i Solsona. Un ha adoptat un vessant més de lluïment i l'altre de burla i crítica. Tanmateix, tant als carnestoltes satírics com als de lluïment, apareix la presència d'un personatge conegut com el "rei Carnestoltes", que rep diferents noms segons el poble. Aquest és qui regeix el municipi durant els dies que dura aquesta celebració.